Rugby a Torroella

19/01/19

Aquest cap de setmana tenim partit a Torroella de Montgrí. Decidim aprofitar-ho per fer una minisortida amb la nostra caseta sobre rodes. Per diferents motius, no sortim des de l'estiu!
Després d'esmorzar, enfilem cap a Torroella.

Arribem a l'àrea d'autocaravanes (Autocaravaning La Granja). És una granja on tenen diverses places (cobertes i descobertes) per a la pernocta d'autocaravanes. Hi ha també una dutxa (amb monedes) i un WC. Zona de buidat de grises/negres, llum i wifi inclòs en el preu. Cal dir que el lloc és molt còmode i molt tranquil per pernoctar i el propietari de la granja és molt simpàtic i atent. Totalment recomanable!

Aparquem, ens endollem i anem al poble a fer un voltet i buscar un lloc per dinar.
Pel carrer veiem nombroses pancartes en favor dels presos. Veiem una gran quantitat de pancartes demanant la llibertat de l'Hble. Sra. Dolors Bassa. Pensem, com més tard comprovem, que deu ser originària de Torroella.

Després de cruspir-nos unes hamburgueses molt bones a La Bohème ens dirigim, tot xino-xano, cap a la zona esportiva. Els equips ja estan escalfant. Fa força fresca.

Camí cap al camp de rugby (vistes del castell)

Tot i que juguem molt bé, no aconseguim la victòria. Aquells dies de mala sort que tenen tots els equips...

Com de costum, després del partit, hi ha una estona de germanor entre els dos equips. El tercer temps:

Després del tercer temps, tornem cap a l'autocaravana. Abans, però, comprem quatre coses per sopar. Comprem també un pa típic de Torroella: La coca de Montgrí. És tan bona que no arribo a temps de fer-li una foto abans de menjar-nos-la!

La Coca de Montgrí (era rodona :-)

Després de sopar mirem un parell de capítols d'una sèrie que ens agrada força i anem a dormir.

20/01/19

Durant la nit plou. Al matí segueix plovent. Teníem pensat pujar al castell de Montgrí però ho canviem per una caminadeta per l'antic camí de Torroella a l'Estartit. El camí és molt recomanable: pla, ben senyalitzat, fonts i àrees de descans. De cara al bon temps i tornarem amb les bicis!
Arribats a l'Estartit, fem un volt per un poble fantasma. Està tot tancat i barrat: hotels, apartaments, restaurants. Ja sigui per ser diumenge o per ser hivern, aquest poble/barri té un aspecte lleig, lleig...
Tornem cap a l'autocaravana a dinar.

Les Medes des de la platja de l'Estartit

Després de dinar tornem cap a casa. Abans, però, tenim un petit incident amb el tap del dipòsit de gasoil. No el podem obrir. Per tant, no podem omplir en dipòsit. Falta poc per arribar a la reserva...
Quan fa 20 km que anem en reserva, aconseguim obrir el tap, amb l'ajuda de l'operari de la benzinera, que s'ajuda amb un tornavís. Deu tenir trencat el mecanisme intern. L'haurem de canviar. Posem gasoil i assegurem el tap amb cinta americana :-(
Ha estat un cap de setmana curt, però ens ha servit per descobrir un  lloc de pernocta molt maco i un entorn amb moltes possibilitats. Hi tornarem!