Rugby a Torroella


19/01/19

Aquest cap de setmana tenim partit a Torroella de Montgrí. Decidim aprofitar-ho per fer una minisortida amb la nostra caseta sobre rodes. Per diferents motius, no sortim des de l'estiu!
Després d'esmorzar, enfilem cap a Torroella.

Arribem a l'àrea d'autocaravanes (Autocaravaning La Granja). És una granja on tenen diverses places (cobertes i descobertes) per a la pernocta d'autocaravanes. Hi ha també una dutxa (amb monedes) i un WC. Zona de buidat de grises/negres, llum i wifi inclòs en el preu. Cal dir que el lloc és molt còmode i molt tranquil per pernoctar i el propietari de la granja és molt simpàtic i atent. Totalment recomanable!



Aparquem, ens endollem i anem al poble a fer un voltet i buscar un lloc per dinar.
Pel carrer veiem nombroses pancartes en favor dels presos. Veiem una gran quantitat de pancartes demanant la llibertat de l'Hble. Sra. Dolors Bassa. Pensem, com més tard comprovem, que deu ser originària de Torroella.




Després de cruspir-nos unes hamburgueses molt bones a La Bohème ens dirigim, tot xino-xano, cap a la zona esportiva. Els equips ja estan escalfant. Fa força fresca.


Camí cap al camp de rugby (vistes del castell)

Tot i que juguem molt bé, no aconseguim la victòria. Aquells dies de mala sort que tenen tots els equips...



Com de costum, després del partit, hi ha una estona de germanor entre els dos equips. El tercer temps:



Després del tercer temps, tornem cap a l'autocaravana. Abans, però, comprem quatre coses per sopar. Comprem també un pa típic de Torroella: La coca de Montgrí. És tan bona que no arribo a temps de fer-li una foto abans de menjar-nos-la!

La Coca de Montgrí (era rodona :-)
Després de sopar mirem un parell de capítols d'una sèrie que ens agrada força i anem a dormir.

20/01/19

Durant la nit plou. Al matí segueix plovent. Teníem pensat pujar al castell de Montgrí però ho canviem per una caminadeta per l'antic camí de Torroella a l'Estartit. El camí és molt recomanable: pla, ben senyalitzat, fonts i àrees de descans. De cara al bon temps i tornarem amb les bicis!
Arribats a l'Estartit, fem un volt per un poble fantasma. Està tot tancat i barrat: hotels, apartaments, restaurants. Ja sigui per ser diumenge o per ser hivern, aquest poble/barri té un aspecte lleig, lleig...
Tornem cap a l'autocaravana a dinar.

Les Medes des de la platja de l'Estartit
Després de dinar tornem cap a casa. Abans, però, tenim un petit incident amb el tap del dipòsit de gasoil. No el podem obrir. Per tant, no podem omplir en dipòsit. Falta poc per arribar a la reserva...
Quan fa 20 km que anem en reserva, aconseguim obrir el tap, amb l'ajuda de l'operari de la benzinera, que s'ajuda amb un tornavís. Deu tenir trencat el mecanisme intern. L'haurem de canviar. Posem gasoil i assegurem el tap amb cinta americana :-(
Ha estat un cap de setmana curt, però ens ha servit per descobrir un  lloc de pernocta molt maco i un entorn amb moltes possibilitats. Hi tornarem!

Setmana Santa de rugby, Camarga i Provença


24/03/18


Aquest migdia comencem la nostra sortida de Setmana Santa. Dinem de camí i ens dirigim cap a la nostra primera parada: Montpeller. Aquest vespre tenim entrades per al partit que enfrontarà el líder de la lliga francesa (el Montpeller) i el Castres. Hem de ser allà a temps i cal que ja haguem deixat l'auto al càmping que hem trobat. No podem perdre temps.

Entrant a Montpeller, el navegador en juga una mala passada i perdem un temps preciós. Arribem que ja fosqueja al càmping. El càmping està en molt mal estat i és totalment prescindible. Està quasi buit i les dutxes, lavabos.. semblen en runes. L'únic bo que té és que es troba relativament a prop de la ciutat.
Un cop aparcada l'autocaravana, agafem les entrades i anem cap a buscar el tramvia (a uns 10 minuts a peu del càmping). El tramvia ens deixa en una plaça on hi ha un bus llançadora (gratuït) que porta els aficionats fins a l'estadi.


Un cop allà, preguntem quina és l'entrada i sentim el xiulet que marca el començament del partit, grrrrr! Al final arribem al nostre seient un parell de minuts després que el partit hagi començat.
L'ambient és espectacular!



Al final, gran victòria de l'equip local:


Ben satisfets per l'experiència, tornem cap a l'auto a descansar. Avui ha estat un dia molt llarg.

25/03/18

La gent del càmping ens van dir ahir que avui podíem anar a voltar per la ciutat i deixar l'auto al càmping, sempre i quan tornem abans de les 18.00, quan tanquen les portes i tanquen la recepció. Dit i fet, agafem la motxilla i anem cap al centre amb el tramvia.
Tot passejant, entrem al Jardí Botànic de la ciutat on avui hi fan una fira i venen plantes i altres productes naturals. Fa molt bon dia i la passejada pel jardí és molt agradable, tot i la gentada:


Voltem una estona pel jardí fins que seguim la nostra passejada pel centre de Montpeller:

Catedral de St. Pere


Carrer Foch amb Arc de Triomf al fons
S'està fent tard i encara no hem dinat. Comprem uns fideus orientals per emportar a The Cup Rice  & Noodles i anem cap a l'auto. Aviat serà l'hora de marxar i hem d'omplir i buidar dipòsits. No tenim ganes de quedar-nos tancats al càmping fins demà.

La torre de la Babote

Agafem el tramvia i arribem al càmping. Omplim/buidem i traiem l'auto del càmping. Parem en un revolt del camí i, ben tranquil·lament, dinem els fideus.

Després de dinar agafem rumb al nostre proper destí, Aigüesmortes, una bonica vila murallada dins La Camarga. Un cop allà, sortim a estirar les cames. L'àrea està just al costat de la muralla i és un lloc molt bonic i tranquil. Quan arribem veiem altres autos pernoctant. L'àrea té barrera d'entrada (tarifa diària) i servei de buidat i aigua potable: 43.565262, 4.196273
El poble és ben petit i està tot tancat. Demà es veurà ben diferent. Ens informem de les activitats que es poden fer i decidim que demà visitarem les salines i farem una passejada per tot el perímetre de les muralles.

Aigüesmortes des de les salines
Chapelle des Pénitents Gris
Abans d'anar a sopar i dormir, fem una foto de les muralles des de l'àrea:




Bona niiiiit!



En construcció.... torneu aviat


De shopping Pre-Reis a Girona

Del 2 al 6 de gener

Girona ens enamora. Ja portem noséquantes sortides amb la nostra autocaravana a aquesta preciosa ciutat. Per no cansar-vos, posaré quatre fotos i el lloc de pernocta i no m'enrollaré més:
Pernocta al pàrquing Vayreda-La Devesa (41º 59' 03,2'' N i 02º 48' 50,1'' E). Preu 10, 12 o 15 € per dia (segons mida de l'auto)

A banda d'anar de compres, també hem fet...

Passejades nocturnes per la ciutat:

Pont de les Peixateries Velles

Carrer de les Ferreries Velles
Sant Fèlix by Night


Una concentració per l'alliberament dels nostres presos polítics:

Plaça del Vi



Una Crêpe al Crepdequè i anada al cinema (no en tenim fotos)

Un concert de jazz al Sunset:



I moltes, moltes altres coses....





Omplim Brussel·les!

Logo oficial (dibuix de Marc Vila Moreno)

Omplim Brussel·les!

Aquests dies hem estat ben entretinguts amb la preparació d'aquest viatge-llampec fins a Brussel·les, on ens manifestarem en favor de l'alliberament dels nostres presos polítics i pel retorn dels membres del nostre Govern exiliats a la capital europea.
Un grup d'usuaris de la web totcàmping.cat ens hem organitzat i coordinat per buscar els millors recorreguts, llocs de pernocta, etc. N'hi ha que decideixen pujar per Millau, i d'altres hi pujarem per Lió, ja que les fortes pujades del Massís Central i el risc de trobar neu o gel no ens fa faire gràcia.



05/12/17

Un cop pleguem de les feines i coles, anem cap al pàrquing de l'auto. Aquest viatge serem cinc, ja que tenim una convidada. Serà maco compartir aquesta experiència autocaravanista amb una amiga! Portem uns bocates que ens menjarem de camí, a fi de fer nit tan amunt com puguem. Agafem l'AP7 per a fer via i anem xerrant, tot veient algunes autos que de ben segur també tenen la nostra mateixa destinació:


A l'alçada de Lloret, un camioner turc ens adverteix que portem la roda de darrera punxada. Com que duem doble roda, sovint no ens n'adonem. Grrrrrrrr! Ens aturem al voral (superestret en aquest tram) i truquem a la grua.

Al final, els de la grua ens envien un cotxe que circula darrere nostre fins a propera sortida (Figueres). Allà arreglem la roda (al final no estava punxada, era la vàlvula). Abans de ficar-nos a l'AP7 parem al Decathlon a acabar-nos d'equipar pel fred (uns buffs grocs, entre d'altres coses hehehe). Els companys ens avisen, pel canal de Telegram que hem creat fa uns dies, que hi ha llargues cues a l'AP7 fins la Jonquera.

Seguim el consell i no tornem a entrar a l'autopista. Anem pujant sense cap contratemps fins arribar al Voló, on abandonem la carretera i entrem a l'autopista.
Resulta molt curiós veure com tots els vehicles que circulen a aquesta hora per l'autopista (ja va sent tard) són tots catalans. La majoria han parat a la primera àrea de servei de la Catalunya Nord per "tunejar" els seus vehicles: llaços grocs de diferents mides i materials, enganxines, pòsters...

L'ambient, tot i ser lluny de Brussel·les és molt especial, ja que ens anem saludant quan ens avancem els uns als altres. Passat Valence, i ja cansats, fem nit en un lloc que és una àrea d'autocaravanes. És una mica tard i entrar-hi sembla complicat (cal comprar una mena de targeta de prepagament recarregable...) i no hi ha ningú a qui li puguem preguntar. Decidim fer nit en un aparcament que hi just al davant (45.008776, 4.846009). Passem una nit molt tranquil·la.


06/12/17

Ens llevem d'horeta i esmorzem. Abans de sortir en direcció a l'autopista, aprofitem per tunejar una mica l'autocaravana:



A mig matí ens aturem a posar benzina i saludem als meus cunyats i nebots, que també van cap a Brussel·les (ells en cotxe i hotel). Resulta curiós trobar-se amb familiars tan lluny de casa. El que no és gens curiós és anar-se trobant catalans a totes i cadascuna de les àrees de l'autopista. Som majoria allà on anem!
Prosseguim el nostre camí. La nostra destinació: l'àrea d'autocaravanes d'Anvers. Creuem el que queda de França i creuem Luxemburg (on parem a posar gasoil, que aquí és baratet). Arribem a l'àrea a quarts d'onze de la nit. Sort que la gent de l'àrea tindran obert durant tota la nit. Avui hi ha una invasió catalana! La gent de la recepció són molt amables i 100% favorables a la nostra causa. Entre això i totes les autocaravanes catalanes que omplim a rebentar l'àrea, estem com a casa :-)
Cal dir que hi ha gent que, de manera molt altruista, han organitzat diversos autocars (crec que sis!) que demà ens recolliran a la porta de l'àrea i ens duran a la mani. Abans d'anar a dormir anem a buscar els tickets. Aprofitem per saludar a diversos autocaravanistes que aquest dies hem conegut virtualment al canal de Telegram (l'Eva, en Toti i molts d'altres).
Bona niiiiit!

07/12/17

Avui és el gran dia! Esmorzem i anem a agafar els autocars, que ja ens esperen a la porta de l'àrea:


A l'autocar coincidim amb els nostres familiars (que han vingut cap a l'àrea amb cotxe, des del seu hotel d'Anvers) i amb el Xavi. L'ambient dins de l'autocar és molt maco. El temps... molt núvol.
Un cop a la zona on hi haurà mani, desembarquem. La gentada és espectacular! Aquí van unes fotos:








Acabada la mani, ens refugiem al metro per menjar-nos els entrepans que ens hem fet. De fet, ha estat una excel·lent idea, ja que tots els bars i restaurants estan tan plens que no hauríem pogut ni dinar!
Després de dinar, anem a fer un volt força llarg per Brussel·les, ja que l'hora de tornada amb el bus és força tard. Ens dirigim cap a la Grand Place i tot el centre està envaït de catalans. El caos circulatori és monumental. Sort que anem a peu!


Palau reial
A la Grand Place assistim a un bonic espectacle de mapping i ens refugiem de la pluja i el fred en un bar de gofres (naturalment ple a vessar de compatriotes) i ens refem amb una bona xocolata desfeta i uns gofres.
Després, anem cap al carreró on hi ha el Manneken Pis. Quasi no s'hi pot arribar, de la gentada que hi ha. Cal fer cua. Literalment. Abans d'arribar al lloc on agafarem l'autocar de tornada a Anvers, passem pel lloc on aquest matí hi ha hagut la mani. Es veu estranyament buit (i ple d'autocaravanes que hi han fet nit!)

08/12/17

El matí comença amb molt de moviment. La gent comença a marxar de tornada a casa. Mica en mica l'àrea es va buidant:

Un cop hem buidat/omplert, emprenem el viatge de tornada. Pel Telegram veiem que la gent que tornava per Luxemburg han trobat neu. Decidim anar per una altra banda i baixarem cap al sud, fent nit a Troyes la primera nit, i a Aurenja la segona.


Al vespre arribem a Troyes, aparquem en un aparcament gran i tranquil (48.290818, 4.072701)  i ben aviat arriben dues autos i una camper més. Catalans, of course. Sortim a visitar el poble de nit i busquem lloc per sopar.




Entrant en calor amb un vinet calent
09/12/17
Prosseguim el nostre camí cap a casa. Sortint de Troyes posem gasoil i ens dirigim a l'autopista. Els voltants del poble estan empolsinats de neu:



 Anem baixant fins passat Lió. Avui farem nit en un aparcament molt proper al centre d'Aurenja (Orange). Hem triat aquesta ciutat perquè no s'allunya gens de l'autopista i perquè té un teatre romà espectacular que visitarem demà.
Quan arribem, ja fosc, veiem que el pàrquing és de cotxes. No hi ha cap plaça adient per autocaravanes. Aconseguim aparcar en una plaça de la cantonada, que és més llarga i està protegida per la vorera.

Abans d'anar a estirar les cames, encarreguem el sopar. Avui és l'aniversari de la nostra convidada i ho celebrarem amb un àpat de sushi. Casualment veiem una furgo que fa sushi aparcada al mateix pàrquing on som. És el destí, hehehe... Quan tornem de la passejada ja el tindran a punt. Visca!


10/12/17

Aquest matí anem per feina: esmorzem i anem a visitar el teatre romà. La visita val molt la pena. Llàstima que plou. Dins del teatre hi ha una sala on es projecta un interessant audiovisual que parla del teatre, des de la seva construcció fins als nostres dies.
Fem aquesta espectacular foto panoràmica:


A la sortida saludem a una colla de jubilats catalans de gira per la zona. Ens comentes que no han pogut anar a Brussel·les ja que tenien el viatge tancat de feia mesos. Han estat molt contents de veure'ns.
Tornem a l'autocaravana i marxem en direcció sud. Abans d'arribar a Catalunya, fem una parada a Nimes per deixar la nostra convidada.
Arribem a la tarda al pàrquing de l'auto on buidem i netegem bé, ja que aquests dies hem circulat per autopistes on hi han tirat sal i convé netejar bé els baixos.
Ha estat una sortida llampec però l'experiència ha estat increïblement maca!