Via Verda (Terra Alta)

Pont de desembre per la Via Verda de la Terra Alta


05/12/14

Ahir al vespre se'ns va fer molt tard per sortir amb l'AC. O sigui que aquest matí ens hem llevat amb tot preparat i, amb més calma, anem tirant cap al lloc on passarem la nit: l'antiga estació de ferrocarril de Bot, a la Terra Alta (41.007182, 0.384800).
Dinem en ruta uns entrepans fantàstics i a mitja tarda arribem a Bot. Estem sols al pàrquing de terra de l'estació (abandonada i tapiada) de Bot. Aparquem just davant de la Via Verda.



Un cop instal·lats, anem a fer una petita volteta o primer contacte amb les bicis per la via verda.

Al cap d'una estoneta girem cua i anem a comprar al poble quatre coses que ens fan falta pel sopar. Entrem al forn del poble, que fa una olor que enamora, i allà comprem pa i galetes i pastissets de Tortosa (perdó, de Bot!). El forner i la seva mare ens ensenyen l'obrador, el forn de llenya... són molt amables. Els encarreguem pa per demà.


Anem també al super i allà veiem una cartell a la porta anunciant que demà faran una cosa amb el suggerent nom de la "Fira del Mondongo". Sembla ser alguna cosa relacionada amb el porc i el menjar. No hi faltarem!
Fa força fred i, ben glaçats, tornem cap a l'AC a fer el sopar. Un cop sopats mirem una peli alemanya molt divertida. En V.O. natürlich!

06/12/14


Aquest matí ens llevem amb molta gent xerrant i molts lladrucs de gossos al nostre voltant. Resulta que l'Agrupació Catalana d'Excursionisme Caní ha organitzat una excursió a peu per la via verda. A aquesta hora van arribant i els gossos i els seus amos estan ben esverats saludant-se. Quan acabem de llevar-nos (avui anirem a esmorzar a la "Fira del Mondongo") el grup excursionista ja ha marxat i la tranquilitat ha tornat al pàrquing. Durant la nit i el matí han arribat altres ACs.
Arribem a la fira i fa una oloreta de botifarres que fa la boca aigua!
Els mondongos són botifarres tradicionals. Aquí les senyores de Bot omplen la tripa amb carn adobada amb pebre roig.

Aquí els van penjant. Alguns els bolliran i d'altres els faran crus a les graelles.

Fan uns entrepans boníssims! També un vi reconstituient...

I les famoses "punxades" (una mena de montaditos locals)


De  postres, ens cruspim uns "rodons", que són unes pastes rodones amb forat al mig, fregides i cobertes de sucre.

Bé, crec que després de les "punxades", els entrepans, els gotets de vi i els "rodons" ja tenim la panxa ben plena i caldrà pedalar de valent!

Quan arribem a l'AC ens equipem i ens dirigim per la via verda en direcció a Horta de Sant Joan. Els llums a la bici són imprescindibles, ja que alguns túnels són molt llargs, no tenen llum  i és possible creuar-se amb altres excursionistes o ciclistes dins dels túnels. N'hi ha de mooolt llargs (quan hi entres no es veu el final)
Estació abandonada d'Horta

Finalment, i després de fer algunes voltes imprevistes "extres", aconseguim arribar a Horta de Sant Joan. Entrem afamats al primer bar que veiem i fem un bon dinar. Alguns encara estem tips de l'esmorzar, hehehehe!
Després de dinar emprenem la baixada. Fa molt de fred i anem tapats fins les orelles. A més, el camí és de baixada i fa força vent. Arribem glaçats i ens fem unes begudes calentes (xocolata i te) de berenar.


Després de fer deures i jugar una mica ens disposem a fer un bon soparet tot mirant l'Oh Happy Day de TV3. Després del programa, lectura i bona nit i tapa't!

07/12/14

Aquest matí resulta molt més tranquil. Han seguit arribant ACs i decidim aparcar de manera que si en vénen més tothom pugui aparcar (estem aparcats una mica amples, ja que fins fa poc estàvem quasi sols).
Després d'esmorzar, ens fems uns entrepans per dinar, agafem les bicis (i els llums!) i anem, avall que fa baixada, fins al Santuari de la Fontcalda.



L'últim tram del camí fins al santuari fa molta baixada i deixem les bicis lligades en un senyal de la Via Verda.
Visitem el santuari i dinem al costat de la font d'aigua tèbia. El riu Canaletes, que passa pel costat és molt bonic i si a l'estiu també porta tanta aigua serà un lloc tenir en compte per tornar-hi.

 Riu Canaletes al seu pas pel santuari

Santuari


Després de dinar tornem, costa amunt, cap a AC. Aquest vespre dormirem a Miravet.
El pàrquing (41.037597, 0.598476) és a la zona del poble més aprop del riu. Des d'allà es veuen unes molt bones vistes del riu i el poble, enfilat dalt d'un turonet, amb l'església al capdamunt:


 Miravet des del riu


Un cop arribats al pàrquing  fem el sopar i anem a fer  una volteta nocturna.


Intentem anar fins al castell però vistes les protestes del personal juvenil ens ho deixem córrer a pocs metres d'arribar a dalt, grrrr!

08/12/14

Aquest matí anem a visitar el castell. Els dilluns està tancat però avui és un dilluns festiu i és obert, visca! Al castell s'hi pot pujar per dins del poble (el darrer tram és una mica camí de cabres, però s'hi puja molt bé) o també s'hi pot pujar per la carretera (apta per ACs). Optem per anar-hi a peu pel camí, molt més bonic.
Vistes de l'esgésia des de dalt del camí del castell


 Castell

La vista al castell és molt interessant i les vistes del riu des d'allà són espectaculars!



Quan tornem a l'AC recollim i marxem cap a casa, que avui és operació tornada i no volem encallar-nos en cap embús. Dinem pel camí en una àrea de l'autopista. A més aprofitem per buidar aigües grises i negres i arribem al pàrquing amb la "feina feta".
Quin cap de setmana bicicleter tant divertit!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada