Viatge per la Catalunya Nord i L'Occitània
Setmana Santa 2014
Aquest és el relat d'una Setmana Santa increïble per terres del sud de França (Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló). Ens hem allotjat en granges adherides a France-Passion.
11/04/14
Avui divendres decidim sortir cap al nord. Com que un cop ho tenim tot a punt ja s'ha fet força tard, sopem de camí, com sempre acostumem a fer i dormim aprop de la Jonquera, en un petit poble anomenat Agullana. Just a l'entrada veiem un descampat de terra (42.396158, 2.847320), i decidim passar-hi la nit.
12/04/14
Hem passat una nit ben tranquil·la. abans de marxar cap a la nostra primera granja, decidim fer una passejadeta pel poble. Resulta ser molt bonic i interessant de visitar. Té una església molt maca, així com una escola modernista.
Església de Sta. Maria (s.XII - XIII)
Escola modernista
Un cop tot recollit marxem cap a La Jonquera. Entrarem a França evitant l'autopista, que és habitualment ventosa i no ens fa gaire gràcia anar d'un costat a l'altre!
De camí a Foix, on hi ha la primera granja que ens hostatjarà, ens aturem a dinar al pàrquing d'un Carrefour. Allà hi comprem quatre coses (creps, per anar-nos ambientant i uns ous de Pasqua que amaguem per dins l'AC)
Unes postres boníssimes!
Comencen les Pâques!
Un cop paït el dinar, seguim la nostra marxa cap a una granja prop de Foix. Hi arribem a mitja tarda i aparquem just davant del tancat de les vaques i ànecs. Això pinta molt bé!
Abans de sopar anirem a estirar les cames. Hi ha un bonic caminet que decidim seguir, amb la companyia del gos de la casa, que sembla que se'l coneix molt bé.
Un camí una mica ple d'ortigues...
El paisatge no pot ser més idíl·lic
Després de la passejada, tornem a la granja per sopar i descansar. Per ser el primer dia, això de les granges de France-Passion està realment bé!
Bona nit.
13/04/14
Foix - Tarascon-sur-Ariège (Parc de la Prehistòria) - Mazères
Aquest matí, després de fer un bon esmorzar, ens dirigim cap al parc de la prehistòria de Tarascon-sur-Ariège. L'entorn és ben verd i el pàrquing espaiós, amb places aptes per campingcars.
El museu és molt interessant, interactiu, modern, amb moltes activitats pels nens:
Activitat infantil: com es treballa als jaciments arqueològics?
Taller de pintura rupestre en una paret de cova artificial
Taller de la caça prehistòrica
També hi ha d'altres tallers i demostracions de com encendre el foc, comnstruir cabanes, etc. Hi ha tantes activitats que al migdia anem a l'AC a dinar i a la tarda tornem al museu per veure les coses que ens han quedat. Una visita que (especialment si s'hi va amb nens) val molt la pena.
Ja es va fent tard, i decidim marxar cap a la nostra segona granja, la ferme Abdon, a Mazères.
Aparquem al davant de la granja i el personal de seguida es posa a jugar amb el nen de la casa. La mestressa, molt amable ens ensenya la granja, la botigueta (fan foie i altres productes d'ànec)... i veiem com "enfaven" els ànecs (glups!)
Vista de la Ferme Abdon
Després de fer un bon sopar anem a dormir. Demà serà un gran dia! La mestressa de la granja ens ha recomanat una bonica excursió en bici cap a uns aiguamolls on hi ha el Domaine des oiseaux, allà podrem observar els ocells des d'uns miradors de fusta.
Quin dia més complet!
14/04/14
Mazères - Moisac
Avui farem una excursió en bici al Domaine des Oiseaux. Però primer farem un bon esmorzar i posarema punt les bicis. No ens oblidarem d'agafar els prismàtics i les càmeres!
Esmorzem ben acompanyats
Un cop ben equipats amb tot el necessari, comencem la pedalada. El camí que ens portarà al Domaine des Oiseaux és preciós: serpenteja al costat d'un rierol, passa pel costat de camps i tancats de xais...
Aviat arribem al primer punt d'observació:
Després d'una bona estona arribem a la granja a l'hora de dinar. Ens fem un bon tiberi i reposem una mica. Abans de marxar, la senyora de la granja ens obsequia amb uns ous frescos que les seves gallines han post amagats sota uns matolls. Què bons seran!
Hem estat molt bé en aquesta granja. La senyora és molt atenta i amable i pels nens hi ha moltes coses per veure: ànecs, gallines i xais i dos gossos molt simpàtics!
Cap al tard, de nou, arribem a la nostra següent destinació: La granja Le Pont du Bartac prop de Moisac.
Només arribar anem a saludar els nostres amfitrions i ens trobem que són a la cuina amb uns campingcaristes i altres clients (també tenen chambres d'hôtes). Ens conviden a un petit aperitif (calvados i suc de poma) i unes torrades amb formatge de cabra i melmelada de figues. Això és arribar i moldre, ja que tenim gana i ja és l'hora de sopar.
15/04/14
Moissac - Bruniquel
Avui ens llevem i, com ja va sent habitual, fa un dia esplèndid. La gent d'aquí diu que no és normal tant de sol. De fet, la verdor que hi ha per tot arreu els dóna la raó. Però, de moment, disfrutem de molt de sol cada dia. Abans de marxar cap a Moissac, la gent de la granja ens ensenya els seus animalons, entre els quals hi ha un parell de llames.
Recollim tot i anem cap a la bonica vil·la de Moissac. Només arribar-hi ja veiem unes indicacions cap al pàrquing del costat del riu. No cal dir que hi tenen unes places reservades per les AC (ens estan malacostumant)!
Església de Moissac
El centre històric és molt bonic i tranquil. Es nota que aquests dies són laborables a França. Aviat arribem a l'abadia de St. Pere, que forma part del camí de st. Jaume i és espectacular. Abans no tanquin, visitem el claustre. Després, amb més calma, visitem l'abadia per dins.
Abadia de Saint Pierre
Portalada d'entrada
Claustre
Interior de la basílica
Un cop visitada la basílica, tornem cap "a casa" a preparar-nos un pícnic. A l'oficina de turisme ens han aconsellat el carril bici que va paral·lel al canal i que ens durà a la confluència del Tarn i la Garona.
Quan arribem al lloc on els dos rius s'uneixen, ens ho mirem des del bell mig. Hi ha un pont on s'hi poden pujar les bicis. Ben aprop hi ha una zona poliespostiva d'esports nàutics amb una bonica àrea de pícnic, on reposem forces per la tornada.
Tarn-Garona, aiguabarreig
De tornada a l'AC, tornem a posar les bicis al portabicis i ens mirem a la guia de France-Passion quina serà la nostra propera destinació. Al final, decidim que visitarem el bonic poble medieval de Bruniquel i ja buscarem algun lloc per poder dormir al poble mateix, ja que no hi ha granges a la vora.
Un cop al poble de Bruniquel, ens aturem a l'entrada i veiem que el pàrquing prohibeix els campingcars, de fet és un lloc una mica estret i amb forta pendent, a l'entrada del poble a l'esquerra. Preguntem a una veïna i ens diu que creuem el poble i que al final hi trobarem un altre lloc on sí que ens hi podrem estar. Resulta ser el pàrquing darrera del cementiri, on ja veiem una AC francesa. Sembla que avui estarem molt tranquils!
El pàrquing de Bruniquel i el seu "tranquil" veïnat
Anem a fer una volteta pel poble i pugem al castell. El poble és de pedra, costerut i molt molt bonic i cuidat. Demà, quan el castell que hi ha al capdamunt sigui obert, el visitarem. Ens preparem un bon soparet i bona nit!
16/04/14
Bruniquel - Albi - Centrès
Després d'una nit molt tranquil·la, esmorzem i pugem cap al castell. De camí anem meravellant-nos amb les cases tan maques i ben restaurades que i ha en aquest poble.
Vista de l'església i de l'oficina de turisme
Carrer
Bonic racó
Finalment arribem al castell, que és medieval però té diversos
afegitons d'altres èpoques. També allotja, en una de les sales, algunes
peces prehistòriques trobades pels voltants.
El riu vist des del castell
Després de la visita al castell, anem cap a l'oficina de turisme i demanem informació de la nostra propera parada: Albi. Ens aconsellen anar cap al centre, on hi ha un pàrquing amb espai reservat per les autocaravanes.
Ja arribem a Albi i, després de donar unes quantes voltes, ens dirigim al pàrquing "Cathedral" on, efectivament, hi ha un espai per campingcars i una plaça lliure!!
Abans de començar la visita, ens entaulem i dinem, que tenim una gana!
Un pàrquing molt cèntric, si senyor!
Després d'un bon dinar, ens dirigim cap a la catedral d'Albi. L'edifici sembla una fortificació, més que no pas una catedral. És impressionant, tota feta amb maons!
Un cop visitat el museu, ja quasi tanquen, tornem cap a la nostra caseta per decidir on passarem avui la nit.
Ens decidim per la Ferme du Camp-Grand, a Centrès. Hi arribem cap al tard i no s'hi veu ningú. Tot és molt verd i hi fa força fresca. Avui ens abrigarem. Al cap de 10 minuts de voltar pels voltants, veiem un pagès que ve cap a nosaltres. Resulta ser l'amo i ens saluda cordialment. Era treballant al camp i ens ha vist de lluny. Ens indica que ens instal·lem sobre la gespa. L'emplaçament és perfecte. Ens informa que també té una aixeta amb aigua molt bona per si en volem. Demà, abans de marxar, n'omplirem unes ampolles pel nostre rebost. Un cop posades les falques sota les rodes, sopem i anem a dormir. Ha estat un dia molt llarg i complet!
És tan gegantina, que costa de trobar un angle per fotografiar-la sencera!
Realment em recorda "l'Exin Castillos"!
De dins és molt bonica, cada racó de les parets interiors està pintat amb sanefes o motius de la Bíblia. Heus ací una petita mostra:
Fa força calor i decidim cruspir-nos un geladet. Ens asseiem al davant de la catedral, en una de les cafeteries amb terrasseta que hi ha i recarreguem piles. La nostra següent visita és just al davant: el museu de Tolouse-Lautrec, al darrera de la catedral. Allà hi ha una mostra molt interessant de la seva trajectòria com a pintor (paisatges, retrats, escenes de la vida quotidiana, la vida al camp...) i de la seva obra posterior com a cartellista. Aquí deixo una mostra d'un cartell publicitari que em va agradar (dedicada als ciclistes autocaravanistes)
Ens decidim per la Ferme du Camp-Grand, a Centrès. Hi arribem cap al tard i no s'hi veu ningú. Tot és molt verd i hi fa força fresca. Avui ens abrigarem. Al cap de 10 minuts de voltar pels voltants, veiem un pagès que ve cap a nosaltres. Resulta ser l'amo i ens saluda cordialment. Era treballant al camp i ens ha vist de lluny. Ens indica que ens instal·lem sobre la gespa. L'emplaçament és perfecte. Ens informa que també té una aixeta amb aigua molt bona per si en volem. Demà, abans de marxar, n'omplirem unes ampolles pel nostre rebost. Un cop posades les falques sota les rodes, sopem i anem a dormir. Ha estat un dia molt llarg i complet!
17/04/14
Centrès - Saint-Léons - Aqüeducte de Millau - La Cavalerie
Després d'una nit molt tranquil·la, com ja va sent habitual en aquest viatge, ens llevem i esmorzem. El personal va a jugar una estona amb unes gàbies amb conills que hi ha a l'entrada de la granja. De moment, encara no hem vist ningú.
Aviat apareix un noi amb una furgoneta que feineja per la granja. L'amo deu estar enfeinat.
Un cop recollim tot, anem a fer temps i voltem per la granja, on veiem el lloc on tenen els ànecs. Aquí també es dediquen al foie, quina dèria amb enfavar que té aquesta gent!
Al cap d'una estona apareixen ell i la seva dona i xerrem una bona estona. Són molt amables i ens expliquen que resulta dur ser granger, ja que mai no pots deixar els animals per marxar de viatge. Ens diuen també algunes paraules en occità, molt semblants al català. Són una gent molt agradable. Ens diuen quin és el millor resorregut per arribar a la nostra propera destinació: Saint-Léons, on visitarem Micròpolis. Ens posem en marxa!
Caminet pels voltants de la granja
Ben aviat arribem a Micròpolis, a Saint-Léons, ben apropet de Millau. De seguida aparquem hi ha un parell d'AC més que semblen de casa nostra.
El recorregut exterior és curiós, escultures d'insectes mida gegant a llarg d'un recorregut. Als nens els agrada molt.
La part de dins del museu és molt interesant: col·leccions d'insectes, coses curioses, mètodes de caça, de mimetitzar-se, de viure en colònies...
Hi ha també un bonic papallonari, ruscs d'abelles (que també pots veure per internet) l'E-rusc! I una reproducció d'una planta carnívora gegant que s'hi pot entrar i deixar que et cruspeixi! és una visita molt recomanable per petits i grans.
Després de dinar, ens dirigim cap a la granja, tot travessant l'impressionant viaducte de Millau.
A darrera hora de la tarda, arribem a la formatgeria on passarem la nit: Les Artisous, al bonic poble medieval de la Cavalerie. L'amo de la casa ens indica on ens podem instal·lar i anem a estirar les cames pel poble, que demà visitarem amb més detall. aquí deixo unes fotos nocturnes...
Tornem a l'AC i, naturalment, sopem... formatges!
Bona niiit!
Setmana Santa 2014 (pàgina 7)
18/04/14
La Cavalerie - Sainte Eulalie de Cernon (Vélorail) - La Bastide de Serou
Avui ens llevem i està el dia una mica enteranyinat (el primer dia que no es lleva assolellat). Després d'esmorzar ja lluu el sol. Avui, abans que res, anirem a la botigueta de la formatgeria que ens ha allotjat. Tot i que ja hi anem esmorzats, ens ofereixen una degustació dels seus formatges i ens ensenyen (des d'una finestreta) allà on fan els formatges.
Un cop tips, ens dirigim a l'oficina de turisme de La Cavalerie, on s'inicia la vissita als ramparts de la muralla que envolta el poble. Abans, però, donem una volteta pel poble, ja que anit ja era una mica tard i no el vam veure tot. Aquí en deixo unes fotos:
Hi ha per tot el poble una mena de coberts de pedra que s'usaven per allotjar-hi el bestiar, ja que aquest poble era un important lloc de pas.
La visita als ramparts val molt la pena, ja que les vistes sobre el poble des de dalt són molt boniques:
Ara toca anar a la nostra granja d'avui: la ferme Piquetalen. És una granja de xais que produeix llet per a la casa Societé, la que fabrica formatge roquefort, que visitarem demà. Arribem a la tarda i el granger ens indica on hem d'aparcar. Avui estarem ben amples!
El granger se'n va ràpidament ja que té les ovelles a mig munyir. Ens conviada a veure com ho fa. Quina feinada! Ens explica com hem de posar el munyidor automàtic i no és tasca fàcil. Les ovelles se'l treuen amb una coç (especialment si els el posem nosaltres). Sembla que detectin la falta de pràctica!
Les ovelles van entrant, per torns, amb l'al·licient del menjar, al munyidor. L'operació dura una hora i es repeteix cada dotze hores!
Vista dels coberts que allotjaven els ramats
Hi ha per tot el poble una mena de coberts de pedra que s'usaven per allotjar-hi el bestiar, ja que aquest poble era un important lloc de pas.
La visita als ramparts val molt la pena, ja que les vistes sobre el poble des de dalt són molt boniques:
Passera per sobre de la muralla
Vistes del poble des de dalt de la muralla
Acabada la visita, ens acomiadem dels nostres amfitrions de la formatgeria (i recollim els formatges que els hem comprat abans d'anar a voltar pel poble) i anem cap al Vélorail de Larzac, que és molt apropet (uns 4-5 km).
El dia s'ha ennuvolat i veiem dues autocaravanes (catalana i basca) que s'esperen a l'esplanada de l'estació del Vélorail. Tenim temps de dinar abans de fer el recorregut, d'uns 4 km.
Un cop arribem a la fi del trajecte, baixem del trenet i anem a visitar un petit poble que hi ha allà a la vora. Per tornar, aixequem el trenet de davant i li donem la volta. Pesa poquet! La tornada fa més baixada i en 10 minuts ja som a l'estació. Ha estat una experiència molt divertida!El dia s'ha ennuvolat i veiem dues autocaravanes (catalana i basca) que s'esperen a l'esplanada de l'estació del Vélorail. Tenim temps de dinar abans de fer el recorregut, d'uns 4 km.
Bicis sobre rails (i AC al fons)
El recorregut és molt assequible. Hi ha dos que pedalen i dos que seuen (fent la digestió, hehehe). Durant els 4 km anem fent torns pedalant. Els diferents velorails estem separats uns 50 metres i aconsellen frenar si els de davant frenen. De fet tots acabem parant durant els recorregut per fer fotos. Tot és molt relaxat!
Hi ha tres túnels i tot!
Ara toca anar a la nostra granja d'avui: la ferme Piquetalen. És una granja de xais que produeix llet per a la casa Societé, la que fabrica formatge roquefort, que visitarem demà. Arribem a la tarda i el granger ens indica on hem d'aparcar. Avui estarem ben amples!
El granger se'n va ràpidament ja que té les ovelles a mig munyir. Ens conviada a veure com ho fa. Quina feinada! Ens explica com hem de posar el munyidor automàtic i no és tasca fàcil. Les ovelles se'l treuen amb una coç (especialment si els el posem nosaltres). Sembla que detectin la falta de pràctica!
Les ovelles van entrant, per torns, amb l'al·licient del menjar, al munyidor. L'operació dura una hora i es repeteix cada dotze hores!
Beeeee!
Aquestes ja estan. Que entri el següent torn!
Avui hem quedat ben perfumats. La roba (i les vambes) han quedat una mica "xaiosos". Després del nostre pas pel munyidor, anirem a veure la grangera, que ens ensenyarà el taller on fa un producte novedós: gelats de llet d'ovella, que ens deixa tastar. No ens resistim de comprar unes quantes terrines de postres de sopar. Munyir obre la gana, hehehe! En aquesta granja tenen marca pròpia: La Via Làctea. Molt adient, el nom!
I aquests són els geladets que ens cruspirem avui de sopar:
Els gelats són boníssims i ens els menjarem amb creps. aquí en deixo el testimoni gràfic, per fer-vos venir salivera:
Després d'aquestes postres, donem el dia per acabat. Llegim una estoneta, escrivim postals i cap al sobre. Bona nit!
19/04/14
La bastide de Serou -Roquefort-sur-Soulzon - Bizanet
Avui marxem d'una granja on hem estat molt bé i ens han acollit de meravella (i hem après moltes coses sobre les ovelles!). Pel camí de la foto (que no és gaire ample) hi passa dues vegades al dia un camió cisterna força gran per recollir la llet que porten a les caves Societé, a Roquefort-sur-Soulzon, el nostre proper destí.
Abans d'arribar a les caves, ens aturem a l'aparcament municipal (on hi ha també la tourist info i àrea de buidat de grises/negres i omplert d'aigua gratuït). Aparquem davant del camp de futbol que hi ha al darrera de la informació turística i mentre anem omplint el dipòsit d'aigua (que el teníem completament buit) fem uns xuts...
La font és té un broc molt gruixut i la manguera no acaba d'entrar-hi. Per sort, odem aparcar davant la font i usar el truc de les dues ampolles, una que fa d'embut i l'altre per omplir. En un tres i no res tenim el dipòsit ple!
Després de dinar, ens dirigim a les caves Societé. Aparquem uns 100 metres passades les caves, a la zona on aturen els autobusos turístics, ja que el pàrquing de les caves té limitació d'alçada.
Entrada a les caves
Després de comprar les entrades, constatem una cosa que ens ha sorprès gratament tot aquest viatge: demanar la info turística en català ja no és una raresa. Les caves Societé no en són l'excepció. Ens donen un fulletó informatiu en català.
La visita dura una hora i és molt interessant. Ens endinsem cap a l'interior de la muntanya i la nostra guia ens va explicant les particularitats d'aquest entron tan particular que produeix aquest formatge tan especial.
Passadís cap a l'interior de la muntanya
Cava de formatges
Quin bé de Déu de formatges
Acabada la visita, anem a botiga on degustem tres tipus de roquefort diferent, dels quals només n'exporten un, el de l'etiqueta verda:
No cal ni dir que els comprem. Som moooolt formatgers!
Decidim que avui farem una tiradeta en direcció al sud, a fi de no fer tants quilòmetres demà. Mirarem de dormir prop de l'Abadia de Fontfreda. A mig camí, ens aturem en un super gran i comprem diversos productes que ens fan gràcia i només els podem trobar a França. Entre els vins que veiem als prestatges trobem aquest:
Curiós marqueting...
Ja cap al tard, arribem a cal vinater de Bizanet on (Domaine Gaussan-Ko
Bona nit!
ZZZZZZZZZZ
20/04/14
Bizanet - Abbaye du Fontfroide - Catalunya
Vista de la granja on hem dormit aquesta nit
Matí ennuvolat a Bizanet. Abans de marxar capa Fontfreda, ens acomiadem del nostre amfitrió, que sembla força enfeinat, i marxem cap allà.
És ben aprop, hi arribem en 10 minuts. Un cop allà aparquem (hi ha diverses ACs) i, ben abrigats, anem a fer la visita.
L'abadia està molt restaurada i és molt maca:
És ben aprop, hi arribem en 10 minuts. Un cop allà aparquem (hi ha diverses ACs) i, ben abrigats, anem a fer la visita.
L'abadia està molt restaurada i és molt maca:
Detall del claustre
Interior de l'església
Rosers al jardí
Acabada la visita, anem cap a l'enobotiga i adquirim uns vinets per disfrutar-los a casa. Abans de marxar cap a casa (snif, snif) dinem i emprenem la tornada, evitant la ventosa autopista "La Catalane".
Han estat unes vacances increibles!
Total 10 dies de viatge i 1.380 Km
Total 10 dies de viatge i 1.380 Km
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada