Setmana Santa 2014 (pàgina 7)
18/04/14
La Cavalerie - Sainte Eulalie de Cernon (Vélorail) - La Bastide de Serou
Avui ens llevem i està el dia una mica enteranyinat (el primer dia que no es lleva assolellat). Després d'esmorzar ja lluu el sol. Avui, abans que res, anirem a la botigueta de la formatgeria que ens ha allotjat. Tot i que ja hi anem esmorzats, ens ofereixen una degustació dels seus formatges i ens ensenyen (des d'una finestreta) allà on fan els formatges.
Un cop tips, ens dirigim a l'oficina de turisme de La Cavalerie, on s'inicia la vissita als ramparts de la muralla que envolta el poble. Abans, però, donem una volteta pel poble, ja que anit ja era una mica tard i no el vam veure tot. Aquí en deixo unes fotos:
Hi ha per tot el poble una mena de coberts de pedra que s'usaven per allotjar-hi el bestiar, ja que aquest poble era un important lloc de pas.
La visita als ramparts val molt la pena, ja que les vistes sobre el poble des de dalt són molt boniques:
Ara toca anar a la nostra granja d'avui: la ferme Piquetalen. És una granja de xais que produeix llet per a la casa Societé, la que fabrica formatge roquefort, que visitarem demà. Arribem a la tarda i el granger ens indica on hem d'aparcar. Avui estarem ben amples!
El granger se'n va ràpidament ja que té les ovelles a mig munyir. Ens conviada a veure com ho fa. Quina feinada! Ens explica com hem de posar el munyidor automàtic i no és tasca fàcil. Les ovelles se'l treuen amb una coç (especialment si els el posem nosaltres). Sembla que detectin la falta de pràctica!
Les ovelles van entrant, per torns, amb l'al·licient del menjar, al munyidor. L'operació dura una hora i es repeteix cada dotze hores!
Vista dels coberts que allotjaven els ramats
Hi ha per tot el poble una mena de coberts de pedra que s'usaven per allotjar-hi el bestiar, ja que aquest poble era un important lloc de pas.
La visita als ramparts val molt la pena, ja que les vistes sobre el poble des de dalt són molt boniques:
Passera per sobre de la muralla
Vistes del poble des de dalt de la muralla
Acabada la visita, ens acomiadem dels nostres amfitrions de la formatgeria (i recollim els formatges que els hem comprat abans d'anar a voltar pel poble) i anem cap al Vélorail de Larzac, que és molt apropet (uns 4-5 km).
El dia s'ha ennuvolat i veiem dues autocaravanes (catalana i basca) que s'esperen a l'esplanada de l'estació del Vélorail. Tenim temps de dinar abans de fer el recorregut, d'uns 4 km.
Un cop arribem a la fi del trajecte, baixem del trenet i anem a visitar un petit poble que hi ha allà a la vora. Per tornar, aixequem el trenet de davant i li donem la volta. Pesa poquet! La tornada fa més baixada i en 10 minuts ja som a l'estació. Ha estat una experiència molt divertida!El dia s'ha ennuvolat i veiem dues autocaravanes (catalana i basca) que s'esperen a l'esplanada de l'estació del Vélorail. Tenim temps de dinar abans de fer el recorregut, d'uns 4 km.
Bicis sobre rails (i AC al fons)
El recorregut és molt assequible. Hi ha dos que pedalen i dos que seuen (fent la digestió, hehehe). Durant els 4 km anem fent torns pedalant. Els diferents velorails estem separats uns 50 metres i aconsellen frenar si els de davant frenen. De fet tots acabem parant durant els recorregut per fer fotos. Tot és molt relaxat!
Hi ha tres túnels i tot!
Ara toca anar a la nostra granja d'avui: la ferme Piquetalen. És una granja de xais que produeix llet per a la casa Societé, la que fabrica formatge roquefort, que visitarem demà. Arribem a la tarda i el granger ens indica on hem d'aparcar. Avui estarem ben amples!
El granger se'n va ràpidament ja que té les ovelles a mig munyir. Ens conviada a veure com ho fa. Quina feinada! Ens explica com hem de posar el munyidor automàtic i no és tasca fàcil. Les ovelles se'l treuen amb una coç (especialment si els el posem nosaltres). Sembla que detectin la falta de pràctica!
Les ovelles van entrant, per torns, amb l'al·licient del menjar, al munyidor. L'operació dura una hora i es repeteix cada dotze hores!
Beeeee!
Aquestes ja estan. Que entri el següent torn!
Avui hem quedat ben perfumats. La roba (i les vambes) han quedat una mica "xaiosos". Després del nostre pas pel munyidor, anirem a veure la grangera, que ens ensenyarà el taller on fa un producte novedós: gelats de llet d'ovella, que ens deixa tastar. No ens resistim de comprar unes quantes terrines de postres de sopar. Munyir obre la gana, hehehe! En aquesta granja tenen marca pròpia: La Via Làctea. Molt adient, el nom!
I aquests són els geladets que ens cruspirem avui de sopar:
Els gelats són boníssims i ens els menjarem amb creps. aquí en deixo el testimoni gràfic, per fer-vos venir salivera:
Després d'aquestes postres, donem el dia per acabat. Llegim una estoneta, escrivim postals i cap al sobre. Bona nit!
Ostres... el velorail de Larzac ja el tenia a la to-do list, però els pobles, els geladets, les granjes... hi hem d'anar algun dia :)
ResponElimina