Estiu 2017 - 1a part

Vacances Estiu 2017

Avui comencem les vacances! Volem fer una ruta fins a Berlín i la començarem a Gènova, estalviant-nos uns kilometrets. Anirem fins allà amb ferry.

Recorregut d'anada

19/07/17
Ferry Barcelona - Gènova

Un cop tot empaquetat i col·locat al rebost de l'auto i als armaris, ens dirigim cap al port de Barcelona. Aquest any viatjarem amb la companyia Grandi Navi Veloci. Veurem si són tan cutres com Grimaldi!



Un cop dins del vaixell, constatem que aquesta companyia, igual que Grimaldi, va de capa caiguda: escàs manteniment, gasiveria a l'hora de donar tovalloles, flassades (i quan te'n donen estan molt brutes), etc. Quan demanes alguna cosa sempre et diuen el mateix, que ja t'ho portaran a l'habitació, amb l'esperança que ja no hi pensis més. Quan hi tornes a anar a reclamar-ho, et regategen a la baixa el que els hagis demanat. En fi... Aquesta gent viu dels camioners i dels cotxes supercarregats que fan la ruta Gènova-BCN-Tànger.

20/07/17

Visita a Gènova

Un cop arribem al port de Gènova, ens dirigim al Càmping Villa Doria. Aquest camping disposa de places per autocaravanes amb electricitat inclosa. És possiblement el càmping més proper al centre. Tot i això s'ha d'agafar un tren de rodalies (20 min) per acabar d'arribar fins al centre mateix. Una de les coses bones del càmping, entre d'altres, és el personal de la recepció: amabilíssims i bons informadors. Sortim d'allà amb una llista de les coses que cal visitar avui.. Una de les primeres coses que farem, serà visitar la gelateria siciliana "Don Paolo", situada a l'Spianata Castelleto. 
Un cop baixem del tren, voltem pel centre. És una ciutat que ens ha sorprès gratament, de moment:






Agafem un ascensor urbà per pujar fins a la plaça on hi ha la gelateria . Si aneu a Gènova, pujar a aquest barri és imprescindible: les vistes des del Velvedere Castelletto són precioses. L'ascensor, antic i de fusta, sembla tret d'una pel·lícula de terror:



Ben aviat trobem la gelateria. A banda del gelats, l'especialitat de la casa és el granita siciliano, que és un granissat amb nata. Boníssim!

Gelateria Don Paolo, imprescindible.
Amb els nostres granite, anem a seure sota d'un arbre mentre admirem les vistes (i ens fem piles de fotos i selfis)
Vistes de la ciutat, amb el port al fons

Tornem al centre on seguim voltant:

Piazza de Ferrari
Passegem al llarg de la Via XX de Settembre, una de les principals artèries comercials de la ciutat:
Via XX de Settembre


A banda de botigues, també hi ha una bonica església romànica que val molt la pena visitar:
Abazia di Santo Stefano
Ja cansats de voltar, ens dirigim al centre on agafarem el bus de tornada cap al càmping. Abans, però, entrem en una formatgeria a comprar formatges i salsa pesto genovese casolana.



He de dir que aquesta ciutat ens ha sorprès gratament. Per si és d'interès per algú, us recomanaria de dedicar-hi un dia. Atès que el ferri arriba al matí, visitar la ciutat la resta del dia i fer-hi nit per seguir la ruta al dia següent crec que és bona idea. No crec que valgui la pena estar-hi més dies, però sí donar-hi un cop d'ull.

21/07/17
Gènova - Rapallo (48 km)

Després de buidar i omplir, marxem de Gènova en direcció a Rapallo, un dels pobles que ens ha recomanat la recepcionista del càmping. A més, hi ha trucat i fet la reserva. Val la pena fer-ho ja que en aquest període vacacional i en aquesta zona tan turística podria ser que ens ho trobéssim ple. El càmping escollit és el Miraflores, proper al centre, a la sortida de l'autopista (tot i que no se sent gens ni mica de soroll) i amb una petita piscina que ens anirà la mar de bé per refrescar-nos, ja que avui fa força calor.
Rapallo
A la tarda anem xino-xano cap al centre per banyar-nos. Descobrim que hi ha una mena de camí en forma de catifa vermella. La idea no és gaire bona ja que, en ser de roba, està molt bruta i tronada en alguns trams. Hauria estat millor idea pintar-la a terra o fer alguna mena de marques pintades, com a tot arreu. El seu recorregut és de 8 km i arriba, tot costejant, fins a Portofino. Aquí hi ha un article que en parla: clica aquí. Cal dir que en alguns trams, passa massa a prop dels cotxes. No és cap carril bici, està pensat pels vianants, cosa que relega les bicis a la calçada, on el tràfic per la carretera plena de corbes i força estreta és molt intens. Per moure's el millor és anar a peu o en bus.



Comencem a caminar per la red carpet mentre busquem una platja. Ens costa una mica trobar-la, ja que totes les platges són privades: pertanyen a hotels, clubs privats o, senzillament són platges de pagament.
Tot i no pertànyer a les Cinque Terre aquesta zona és superturística! Al final, trobem una platja on podem prendre un bon banyet: la Spiaggia Púbblica Travello.





22/07/17

Avui anirem a vistar els pobles que tenim més a la vora. La idea és agafar un autobús cap a Sta. Maria Ligure i allà canviar de bus fins a Portofino, on dinarem i visitarem el poble. Posteriorment anirem amb vaixell fins l'Abadia de St. Fruttuoso. Seguirem en vaixell fins a Camogli on visitarem el poble, berenarem i tornarem a Rapallo amb el tren. O sigui, farem la volta a la península amb tres tipus de transport diferent.



Al cap d'una estoneta dins del bus, ens adonem que anem de l'inrevés, a o sigui que ens allunyem del lloc on anàvem. Quan podem, baixem i esperem bus de tornada per tornar a començar :-(
Un cop a Sta. Maria Ligure, esperem uns 15 minuts i connectem amb el bus que ens portarà fins a Portofino. És molt recomanable fer aquest recorregut amb bus, ja que són carreteres superestretes, molt plenes de cotxes i un cop a la destinació no hi ha aparcament prou gran per una autocaravana. Portofino és preciós i molt turístic!


Chiesa di San Martino (i red carpet)




Després de dinar anem a banyar-nos a una cala dels afores del poble. Tornem a temps per comprar el bitllet de la barca que ens portarà fins a l'Abadia de San Fruttuoso. Fa una tarda esplèndida! Ben aviat albirem l'Abadia des del mar estant:



Ens anem acostant...


La cala té una aigua cristal·lina. Tot i que ja no hi toca el sol, decidim que ens banyarem fins que surti el següent vaixell que ens portarà a Camogli.
Comprem el següent bitllet a l'embarcador mateix i pugem al vaixell, rumb a Camogli. Les vistes de la costa des del mar són espectaculars!


Camogli des del mar
Desembarquem i anem a voltar pel poble, de camí a l'estació de tren. Una cosa molt curiosa d'aquest poble són els edificis: semblem ruscs d'abelles. Tots són iguals.




Abans d'anar a l'estació, baixem a la platja per admirar una posta de sol maquíssima i superfotogènica:




Ha estat un dia llarg i ben aprofitat. Tornem en tren a Rapallo.

23/07/17

Avui visitarem alguns pobles de les Cinque Terre. Després d'esmorzar agafem el bus cap a l'estació de tren, on comprem un bitllet combinat. Realment, aquesta mena de bitllet és molt poc recomanable ja que et fa anar de bòlit i no deixa prou temps per visitar tots els pobles d'aquesta bonica (i turística) zona. És molt millor anar comprant bitllets a mesura que es vagin visitant els diferents pobles. Acaba sortint més car, però es poden visitar amb molta més tranquil·litat.

Primera parada Vernazza, on anem tot passejant cap a la platja, on ens banyem i dinem:


Vernazza

Segona parada Manarola, bonic poble on passegem fins als afores i, ben cansats i assedegats, fem un gelat:


Manarola des de la part alta
Platja-port de Manarola
Està tot una mica ple i decidim que visitarem el darrer poble de les Cinque Terre (ens en deixem algun per un altre dia). En aquest poble serà on agafarem el bitllet de tornada a Rapallo: Monterrosso, un poble també molt turístic i el que té la platja més gran. Des de la seva platja poden veure's tots els poblets de les Cinque Terre:

Les Cinque Terre des de Monterrosso

Agafem el tren i tornem cap a Rapallo (previ canvi de tren a Levanto). Ens han quedat alguns pobles per visitar. La propera vegada anirem amb més calma i evitarem el bitllet combinat! De ben segur que hi acabarem tornant.



24/07/17

Rapallo-Parma, 170 Km

Avui marxem del càmping i de les Cinque Terre. Ens dirigim a la nostra propera destinació: Parma. Arribem a l'hora de dinar a l'àrea sosta camper Campeggio Ovest. L'àrea és dins d'un pàrquing dels afores, tot i que molt ben comunicada amb busos fins el centre (44.808977, 10.284188). El pàrquing és gratuït i de fet hi ha algunes autocaravanes aparcades, a banda de cotxes. L'àrea propiament dita és una zona del pàrquing tancada i de pagament (20€/dia) amb dutxes, WC, pica pels plats i un petit bar on pels matins s'hi pot esmorzar. Just al davant hi ha un super Lidl, cosa molt pràctica.



Comprem coses dinar Lidl. i anem cap al centre amb el bus que té parada just davant de l'àrea. Cal dir que aquesta ciutat està molt preparada per les bicis. De fet, des de l'àrea d'autocaravanes fins al centre hi ha carril bici (sobre la vorera). Un cop al centre, es pot circular sense problemes, ja que és quasi bé tot peatonal.


Duomo de Parma

Battistero

Interior del battistero
Visitem també el museu del Duomo i anem a passejar pels carrers. Entrem a xafardejar a correus. L'edifici és espectacular per dins. Sort que sempre portem la càmera a punt ;-)

Correus
 Arribem al Palazzo della Pilota, complex museístic que visitarem demà:


Ja cansats, anem a la parada del bus, però abans entrem en un super a comprar algunes coses bones. Veiem aquesta torre de formatges parmesans (són de plàstic):



25/07/17

Avui seguirem la nostra visita a Parma. Primera parada: la casa natal del director d'orquestra Arturo Toscanini. És un museu petit, però resulta molt interessant:



Acabada la visita, ens dirigim al Complesso museale della Pilota que comprèn La Galeria Nacional, el Teatre Farnese, el Museu Arqueològic i la Biblioteca Palatina. Cal anar-hi amb temps si es vol veure tot!
Porxos del palazzo dela Pilota
El primer que visitarem, serà la Biblioteca Palatina, que allotja uns 800.000 volums (cartes, pergamins, llibres...)



Vista la biblioteca, visitem el Teatre Farnese. La visita al teatre és molt recomanable, ja que es tracta d'un teatre privat, completament construït amb fusta en només un any! (1617-1618)

FOTO

Ja una mica cansats, rematem el matí visitant el museu arqueològic. Anem una mica "per feina" i seleccionem una mica. No deixem escapar aquesta meravella de Leonardo Da Vinci:



En sortir dels museus, busquem lloc per menjar. Ens decidim per un petit restaurantet amb taules a fora on ens ofereixen un dels plats típics de Parma: tortelloni amb espinacs. A l'hora de fer postres anem cap a una geladeria propera.

26/07/17

Havíem pensat de visitar Mòdena en auto, però en aquesta àrea de Parma hi estem tan bé que decidim anar-hi amb tren i tornar al vespre. Anem cap a l'estació amb el bus de sempre que, dues parades després del centre, ens deixa al davant de l'estació.
Un cop allà passegem pel centre, sense deixar de fer el xafarder als aparadors de les botigues de vinagre, tan típic d'aquesta ciutat. Els preus d'alguns vinagres són desorbitats!




Palazzo Ducale
Anem cap al centre a veure el Duomo i la Ghirlandina (torre de la catedral)


Duomo i la Ghirlandina


A la plaça del Duomo, hi ha una curiositat: la "Preda Ringadora" (en dialecte modenès La pedra "arengadora"), plaça Duomo. Aquest bloc de pedra (possiblement reutilitzat d'algun edifici romà), va ser usat a l'Edat Mitjana per diverses coses: tribuna des d'on arengar el poble, lloc d'execucions i llosa on s'exposaven els cadàvers a fi que la gent els reconegués:


La preda ringadora
Portem uns entrepans i busquem un lloc on estiguem una mica fresquets per dinar. Descobrim que dins del mercat municipal i ha taules per fer pícnic. Aprofitem per comprar-nos una mica de fruita de postres.
Mercat municipal de Mòdena



Havent reposat una mica, anem tirant cap a l'ajuntament històric de Mòdena, que encara està en ús. Hi ha una  part tancada al públic i una que es pot visitar. Les sales són espectaculars:



Detall del sostre
De camí a l'estació veiem (per fora) la sinagoga de la ciutat, que va ser construïda el 1873:


27/07/17
Aquest matí >ens dirigirem cap al nostre proper destí: Venècia. Ja vam estar-hi fa força anys, però aquesta és la primera vegada que hi anem amb l'autocaravana. Hem reservat un càmping als afores i anirem cap al centre amb bus, que té parada just davant del càping. El càmping és molt verd i ombrejat i molt tranquil. Totalment recomanable: Camping Serenissima.


Després de dinar, agafem el bus cap al centre. Anem, abans que res, a passejar per Canareggio, un dels nostres barris preferits. Encara que sembli mentida, és un barri on s'hi veuen pocs (o quasi cap) turistes.

De camí a Canareggio, travessem el barri jueu de Venècia:


Des de Canareggio, anem a peu fins a la dàrsena, tot visitant de camí l'església de Santa Madonna dell'Orto (que trobem tancada), Campo dei Mori...
Sta. Maria dell'Orto

Vistes de l'illa de San Michele (cementiri) des de la dàrsena 
Aquesta ciutat és superfotogènica!

Canareggio


fauna veneciana
Per reposar una mica, entrem en un petit bar a beure'ns, com és quasi obligatori a Venècia, un Spritz:

Sortim del bar, ben descansats, però amb la sensació que l'spritz era aigualit :-(
Seguim voltant pels carrers d'aquesta bonica ciutat. Abans de tornar al càmping, entrem en un super de la Lista di Spagna a comprar uns queviures. Anem a peu fins Piazzale Roma , on agafem el bus de tornada.


28/07/17
Avui toca caminar per Venècia ;-) De Piazzale Roma, on ens deixa el bus, ens dirigim cap al barri de Dorsoduro, allà visitem la Scuola San Rocco (s.XVI) que va ser una confraternitat de venecians amb la finalitat d'ajudar els seus conciutadans en temps de la plaga. L'edifici és molt bonic i té, entre d'altres, uns espectaculars quadres de Tintoretto.

Escalinata que porta al primer pis, on hi ha la sala principal

Interior de la sala principal


Després, anem cap a la Basilica di Santa Maria Gloriosa dei Frari, (s. XV). Després de la Basílica de Sant Marc, respresenta el complex religiós més gran de la ciutat i un dels temples franciscans més importants d'Itàlia. A l'interior hi ha obres de Tiziano, Donatello i Bellini:

Santa Maria Gloriosa dei Frari

Seiem fora de la basílica, a l'ombra, a menjar-nos el pícnic que ens hem preparat. Ja refets, seguim caminant fins a Ca Rezzonico, impressionant palau venecià del s.XVII que allotja el museu del "Segle XVIII venecià"



Per rematar el dia, anem, tot passejant fins la plaça Sant Marc:


Basílica de San Marco


El mític Florian

Palazzo Ducale

Ja cansats, agafem el vaporetto fins a Piazzale Roma, on agafem el bus de tornada al càmping.

Ja arriba el nostre vaporetto!

Pont de Rialto

Posta de sol des del Gran Canal

29/07/17

Avui, a diferència d'ahir que vam caminar molt, comprem un passi de tres dies pel vaporetto. Ens anirà d'allò més bé, ja que els bitllets individuals poden ser força cars. El passi de tres dies el venen a la recepció del càmping. Agafarem el vaporetto a Piazzale Roma mateix i anirem fins a San Stae per visitar Ca'Pesaro, museu art modern. Allà visitem una curiosa exposició de l'artista David Hockney: 82 ritratti e 1 natura morta. Són tota una sèrie de retrats que fa l'artista d'amics i coneguts. Tots els retrats tenen en comú que els models seuen en la mateixa cadira i tenen els mateixos colors de fons:



Al final de l'exposició hi ha un petit "photo call":



Les vistes des dels palaus del Gran Canal són precioses:

Gran Canar des de Ca'Pesaro
Agafem el vaporetto cap a St Marc per visitar el Palazzo Ducale. Fa un dia molt assolellat i el recorregut fins a San Marco és preciós:




Interior del Palau Ducal
Un cop visitat el Palau Ducal (fem una visita ràpida que ja estem cansats) anem a buscar lloc per sopar. Anem pel barri de Castello, força més tranquil que els voltants de la plaça Sant Marc:


Tot voltant pel barri, coneixem una gata molt manyaga: la Maria, la gata del barri de Castello. Aprofitem per xerrar una estona amb la veïna que en té cura.


Finalment arribem a l'Arsenale, on sopem de categoria en un restaurant molt tranquil, Ca Paolo. Totalment recomanable. 

Entrada a l'Arsenale. Ca Paolo és a l'esquerra de la foto.
Tornem en vaporetto cap al bus. Es fa de nit mentre anem pel canal. Ha estat un dia superaprofitat!





30/07/17

Per avui tenim un bon menú per començar: Museo ebraico i  tres sinagogues (cal reserva prèvia). Tornem cap al nostre barri preferit: Cannaregio , on hi ha el ghetto jueu. Resulta interessant descobrir l'origen de la paraula ghetto (en dialecte venecià gheto). La paraula vol dir foneria i, segons sembla, n'hi havia una en la zona on els jueus estaven obligats a viure. Aquesta zona, per evitar que els seus habitants sortissin, es tancava cada nit.




Acabada la visita al museu i les sinagogues, seiem a dinar un picnic.

Anem a visitar el Museu història natural. Acabem descobrint que ja l'havíem visitat fa anys. Sort que tots aquest museus que estem visitant aquests dies entren al passi que vam comprar i no ens ve d'un!


Abans de sopar, decidim agafar un ferri que ens porti a fer una volta per l'altra banda de Venècia, (sense passar pel Gran Canal). Passem per Piazzale Roma, Trochetto, illa de la Giudecca, fins San Marco.


Acabem el recorregut al barri de Castello. Decidim entrar a una pizzeria a encarregar unes pizzes per emportar. Mentre ens esperem, entrem a prendre uns refrescs (i uns spritzs ;-) Val a dir que són molt amables i també cal dir que val la pena dir que la part de dins del restaurant és un temple del kitsch, tot i que per fora és molt normal:


Les pizzes, que mengem asseguts a les escales que baixen fins a un canal, són boníssimes. Hi ha una gavina que no ens treu l'ull de sobre:




Quan ja fa una estona que estem dins del vaporetto de tornada, descobrim que ens hem deixat en algun lloc una motxilla. Finalment pensem que potser ens l'hem deixat mentre esperàvem les pizzes. Baixem del vaporetto i n'agafem un en direcció contrària. Quan arribem al Cleopatra, ja ens esperen la motxilla, tot somrient. Quina gent més amable, de seguida que han vist la motxilla ens l'han guardada espeant que tornessim. Quina sort!
Tornem amb vaporetto pel Gran Canal. Estem acalorats i baixem a Rialto. Ens comprem un bon gelat en forma de flor i anem a peu fins a Piazzale Roma.


Arrivederci Venezia!


31/07/17 

Sortim de Venècia a mig matí en direcció a Àustria. Parem en un pàrquing als afores per comprar queviures i quatre coses al Decathlon. Al final, acabem dinant allà unes pizzes que comprem al super. Posem benzina i comprem el bollino (vinyeta) per a les carreteres austríaques en una benzinera propera al confine dello stato (frontera). És vàlid per circular per la xarxa d'autopistes austríaques durant 10 dies (n'hi ha d'altres durades 2 mesos o un any)


Després de molts anuncis, per fi arribem al confine dello stato i entrem a Àustria. Les vistes són maquíssimes!




Dormim a mig camí de Salzburg, en un Ferienbauerhof, que són cases de pagès preparades per la pernocta d'autocaravanes. Aquesta, en concret, té dutxes, piscineta pels nens i opció d'encarregar panets per l'esmorzar. La mestressa ens dona les instruccions en alemany, que per sort, parlem. Déu n'hi do l'alemany que parlen els austríacs! Perquè vinguin després els peperos a dir que català i valencià no són la mateixa llengua! Doncs aquí a ningú se li passa pel cap dir que els austríacs no parlen alemany. Encarreguem uns "prrtjjn" o sigui, brotschen, (panets) per esmorzar i descansem. Uns quants ens fem un banyet refrescant a la piscineta prefabricada i una cerveseta contemplant el verd i les muntanyes.

1/08/17

Bon dia! Avui fa un dia radiant. Sembla ben bé que ens haguem colat en un capítol de la Heidi, mireu, mireu:



Sortim a mig matí en direcció Salzburg, al camping Panorama Stadtblick. Hi arribem molt acalorats (no funciona bé ni l'aire, q surt calent, però després s'arregla). Dinem a fora (!!), un arròs amb llenties estil autocaravana, i agafem les bicis cap a Salzburg.

Camí de Salzburg amb el càmping al fons
Segons diuen, estem a 3 km. Camí molt bonic però de 3km res, de res, com a mínim el doble. Ben aviat arribem al carril bici que voreja el riu Salzach:


Un cop al centre, lliguem les bicis i anem a voltar. Estem molt acalorats i comprem aigua fresca. Visitem els carrers de Salzburg, que és molt una ciutat molt comercial.
Pugem al castell en funicular i baixem a peu. Les vistes de la ciutat des de dalt són precioses:



Un cop tronem a baix, a la ciutat, veiem que fan òpera en pantalla gegant, Leos Janacek, però es fa tard i hem de marxar.

L'òpera i el castell on érem fa una estoneta al fons

Arribem al càmping de nit. Mentre preparem el sopar es gira una sorprenent ventada amb pluja, volen taules, cadires i altres objectes. Pleguem el tendal i les cadires que tenim a fora, que deixem plegades sota de l'autocaravana. 


02/08/17

Anem, de nou, a Salzburg en bici. Visitem la casa natal de Mozart (Mozarts Geburthaus)

La cuina de la família Mozart
Sortim amb una gana de llop. Mentre busquem lloc per fer el pícnic, mengem bombons Mozart per sobreviure. Fem un pícnic al riu just al costat d'uns músics de carrer que toquen d'allò més bé! Quin dinar tan exclusiu: Entrepans amb concert de violí, guitarra i contrabaix.



Seguim voltant en direcció a la casa on va viure Mozart. Abans d'entrar-hi, comprem partitures en una llibreria propera (Mayrische Musikalien)


Entrem a la Mozarts Wohnhaus. És una gran casa. Es nota que en Mozart es guanyava bé la vida, si la comparem amb la casa on va viure de petit, que hem visitat aquest matí.

Molt cansats anem a la catedral i a comprar un bretzel. De tornada, abans d'arribar al càmping, entrem a un Spar a comprar queviures. 



Vespre tranquil mirant Amadeus . Serà xulo tornar a veure els carrers de la ciutat que hem visitat ahir i avui. El problema és que la peli que portem és d'aquelles "director's cut" i no s'acaba mai! Té força minuts extra. Al final ens queda un tros de peli que acabarem un altre dia.


03/08/17

Sortim a dos quarts de deu (!!!!!) i ens posem en marxa cap a Txèquia. Hem passat ràpid per Àustria però prou per veure que és verdíssim i la gent es muda per sortir a passejar com si anessin a una comunió. Abans de sortir d'Àustria, parem a una benzinera per comprar la vinyeta que han de portar tots els vehicles que usen la xarxa d'autopistes:

Vinyeta Txeca (dreta) 
Arribem a la nostra destinació, al sud de Txèquia: el càmping Pradijs, a prop de la bonica i molt turística ciutat de Český Krumlov. És un lloc idíl.lic i molt tranquil al costat del riu. Ens hi banyem mentre veiem passar moltes barques inflables i canoes.

Vistes des de l'autocaravana

Fem foc a terra (!!!!) i ens acabem el poc pa que tenim torrant-lo, i també uns marshmallows.



04/08/17

Avui tenim reservades les dues barques del càmping. Ahir vam veure piles de barques i caiacs que passaven pel davant del càmping, riu avall. La gent del càmping ofereixen el servei de dur-te en cotxe fins a Český Krumlov amb els caiacs en un remolc i deixar-te a la vora del riu. La tornada fins al càmping es fa riu avall (13 km). Un cop al càmping, es desembarca i se'ls tornen les embarcacions. La idea és fantàstica!
Per sort, tot i que s'ha passat la nit plovent, ens diuen que hi podem anar igualment perquè deixarà de ploure i sortirà el sol. I sí, ens duen a Český Krumlov en cotxe, ens posen al riu, i a remar! El primer tram transcorre per dins de la ciutat, passem per sota de ponts i petites cascades (o rampes) en passar sectors del riu que estan a diferents nivell que fan les delícies de grans i petits. Fem piles de fotos amb la gopro, ja que cal dur càmera que es pugui mullar, per raons evidents ;-)


Al llarg de tot el recorregut veiem alguns petits bars i xiringuitos a les riber del riu. Quan tenim gana, amarrem en un d'ells. És una caseta de fusta amb un bar i una altra caseta al costat on fan carn a la brasa. Decidim dinar costelles a la brasa i cervesa. Fem la comanda i agafem una taula que hi ha en una platgeta del riu.

Després de dinar, seguim riu avall. Quan arribem al càmping, tenim clar que aquest serà un dels moments del viatge que recordarem i repetirem. Segur!!

05/08/17

Estem tan bé al "nostre càmping" del riu que decidim quedar-nos-hi tot un dia més, fent el gandul, nedant al riu (deixant-nos portar pel riu, més aviat), i reposant. Ha estat ideal trobar aquest lloc quan més ho necessitàvem. Qui sap si no hi tornarem un altre dia?

6/08/17

Arribem a Český Krumlov després de comprar queviures al supermercat Tesco. Fa dies que no tenim pa, carn... L'única pega del càmping del riu és que no es pot anar a comprar sense moure l'autocaravana. O sigui que la propera vegada que hi anem hi arribarem ben carregats de menjar. Plou força i ens hem d'abrigar una mica. Anem cap al pàrquing que hi ha a prop del centre (de pagament) on també hi aparquen els busos dels turistes durant el dia. A la nit, s'hi permet la pernocta. Hi ha tarifa 24 hores i resulta un lloc tranquil i bonic per dormir, especialment al fons del pàrquing, quan s'acaba l'asfaltat.

Voltem i dinem en una taverna antiga (hospoda), un dinar bo i reconstituent. Segueix plovent i fa força fresca. Sort que amb el dinar hem entrat en calor! Aquesta ciutat és preciosa i val molt la pena visitar-la, si entreu pel sud de Txèquia com hem fet nosaltres:




Seguim voltant, veiem el museu Egon Schiele, pintor expressionista austríac que va viure a 
Český Krumlov, d'on era la seva mare. Aquesta zona de Txèquia (Bohèmia), a l'època del pintor, pertanyia a l'imperi Austrohongarès.

Egon Schiele, autoretrat

Després del museu, pugem a la torre del castell. Les vistes són espectaculars!



Entrem a l'església de Sant Vito. Ja una mica cansats i afamats ens comprem uns trdénike calents i tornem a l'auto a menjar-nos-els amb alguna cosa calenta per beure. Acabem de veure Amadeus (director's cut), que vam deixar a mitges a Salzburg. Fem sessió contínua i mirem el film Amreeka, peli molt interessant sobre la vida d'uns immigrants palestins als EUA.


Dormim plàcidament en aquest pàrking tan verd i tranquil que sembla un parc.

7/08/17

A les 10h se'ns acaba el ticket de pàrquing i marxem de camí a Praga. Abans, però, aprofitant que fa sol fem una foto del pàrquing on hem dormit:


No tenim cap reserva a cap càmping, ja que no en fan. Però ens han dit que provem de presentar-nos-hi vejam si "sona la flauta". Al barri de Trojská, que és un barri residencial, hi ha moltes cases que han habilitat els seus patis del darrera per acampar. N'hi ha una pila i són força econòmics.
Un cop arribem, trobem dos càmpings que estam complets, un que no ens ha agradat, i al final trobem lloc al càmping Autocamp Trojskà. És petit i netíssim, molt cuidat, i molt tranquil. Totalment recomanable.
Pati del darrera on hi ha el petit càmping


Tarda de passejada per Praga, veiem el pont d'en Carles però no hi passem, anem a la plaça vella i veiem el rellotge astrològic.



Ens assalten els tours gratuïts en castellà (horror) i els concerts de música clàssica per a turistes. El centre de Praga resulta car per menjar i una mica atabalador. La plaça major és espectacular, això sí:


Seguim passejant pel centre una bona estona. Aquest ciutat és molt rebonica!

 Ja de nit, tornem amb el tramvia cap al barri on tenim l'autocaravana:




08/08/17

Avui toca visita al castell. Triguem quasi dues hores a arribar al castell: passem pel pont i anem badant. Hi ha moltíssims visitants. 

Castell des de l'altra riba del Vltava
El castell també està molt ple. Veiem el canvi de guàrdia i la recepció d'algun personatge important que va en cotxe oficial amb banderoles de Mèxic. Els militars fan el seu teatret, tots ben planxats, polits i enclenxinats. Semblen tots iguals. Els trien? Tots homes, ben txecs, i joves. N'hi ha un amb una mica de panxa que aviat el trauran de les desfilades i el posaran a pelar patates. També hi ha una banda. Aquests són més variats, un es gira cap aquí, l'altre mira cap allà, alts, baixos, prims, i grassos. Toquen fatal.

Visitem la catedral (molt curiosa la tomba de Wenceslau amb pedres precioses a la paret de la capella, el balcó del rei, i la tomba barroca de Joan Nepomucè, tot un teatrí).  També veiem el vell palau, la basílica de Sant Jordi (façana barroca i interior romànic com el monestir de St Pere de Roda), i el golden lane, un carreró amb casetes petites on es mostren diferents oficis que s'aplegaven a l'entorn del castell.


Després de la visita mengem uns hotdogs i tornem a "casa".

9/08/17

Avui anem a fer un recorregut riu avall. La guia que portem destaca aquest recorregut per ala vora del riu i decidim fer-ne un tros. Els edificis que hi ha a la riba del Vltava són preciosos:

Karluv Most ( o Pont d'en Carles)

Krannerova Krasna (font de Kranner)

Národní Divadlo (Teatre Nacional)

Šítkovská vodárenská věž (Torre de les aigües Sítkov)

Tančící dům (La casa que balla)

Memorial de la 1a Guerra Mundial

Emauzský klášter (Monestir benedictí d'Emaús)

Visitem també el barri jueu, on hi dinem:

Old-new synagogue

Pinkas Synagogue i cementiri jueu
Anem a descansar a l'autocaravana. Al vespre fem una sortida nocturna. Sopem un pícnic en una illeta del Vltava mentre es va fent de nit i la ciutat s'il.lumina. És preciós!



 Després passem pel pont i anem al centre (quina gentada!) i finalment tornem cap al nostre barri a dormir.



10/08/17

Anem al museu d'art modern i contemporani (Veletržní palác), a Holesovitce. És un edifici enorme d'estil funcionalista.


Només entrar, ja veiem una serp feta amb motxilles escolars, de l'artista Magdalena Jetelová:


La joia del museu, és una exposició de l'artista xinès Ai Weiwei sobre els camps de refugiats sirians de Grècia. Només començar, entrem a una sala on hi ha una zodiac de goma gegantina. Click aquí per veure el reportatge de Euronews on en parlen.


Al voltant de la sala on hi ha la zodiac, hi ha fotografies que l'artista va fer durant la seva estada als camps de refugiats. Pugem al primer pis i el que veiem resulta corprenedor. Roba i sabates recollides dels camps de refugiats, abandonades en zones frontereres... L'artista va recollir tots aquests objectes i els va rentar, classificar i ara estan exposats com a testimoni mut de la vergonya d'Europa.




Retalls de premsa que parlen de la crisi dels refugiats
 Acabada la visita a l'exposició temporal d'Ai WeiWei, baixem al bar del museu a dinar. L'espai és a la planta baixa, lluminós, amb vistes al carrer. El dinar molt bo, les begudes... no gaire.



Després de dinar, seguim amb l'exposició permanent. Estem ja cansats i fem una visita "semiràpida". És un museu molt gran i tenim ganes de passar la nostra darrera nit a Praga.


Voltem de nit per Praga. Després de sopar, entrem a fer una copa (un spritz) en un petit bar, on xerrem del tema català amb el seu propietari. Estan més assabentats del tema del que pensàvem. No entenen com està encarant el tema l'Estat Espanyol i en el seu cas va ser tan fàcil amb els veïns Eslovacs.

Abans de tornar a l'auto, entrem a un parell de botigues a comprar souvenirs.


11/08/17

Sortim a les 10h on the clock. Avui donem unes quantes voltes (pel barri i per una autppista equivocada) abans no ens posem en marxa. La causa: ha caducat el Sygic, l'App que portem per guiar-nos pel Txèquia (el Tomtom no té els mapes) i s'han desactivat les veus i el mapa va girant a mesura que vas avançant i has d'anar torçant el cap per veure per on vas!

A mig camí cau un embellidor de llanta i ens pensem que hem punxat, però per sort no. De seguida ve la policia a dir-nos this is not a parking, repair it and go. Molt amables, gràcies per oferir "ajuda". O hem topat amb la gent equivocada, o l'estil txec amb els estrangers no és gaire servicial.

Finalment arribem a l'àrea de pernocta del nostre destí, ara ja en terres alemanyes: Dresden. És un pàrquing amb serveis (però sense llum) molt tranquil. Abans de dinar, descobrim que abans ens ha saltat l'embellidor de roda perquè una de les rodes de darrera (la doble roda de dins) està punxada. Al carregar tot el pes en la de fora ha baixat més del normal i ha acabat desencaixant l'emprellidor. Sort que el tenim lligat amb brides! Demà serà festa, o sigui que sí o sí haurem de arreglar la punxada. Demanem al vigilant del pàrquing quin taller de pneumàtics hi ha a la vora (uns 10 minutets) i anem cap allà.
Amb la roda canviada, tornem a l'àrea a dinar.
La tarda està plujosa, però agafem l'impermeable i anem cap al centre (que no està massa lluny) a fer el turista:

La Semperoper (l'òpera) de Dresden

Katholische Hofkirche des de la Theaterplatz
 Després de voltar pel centre, creuem l'Elba i anaem a passejar a l'altra riba, des d'on ens arriba una música. Anem a veure què és...
El riu Elba

l'església des de l'altra riba de l'Elba

Un cop a l'altra banda, veiem molta gent i sentim música en alemany. Molta gent de mitjana edat va cantant les cançons. Deu ser algú conegut...
Arribem al recinte on es fa el concert, a la vora del riu, en un recinte prefabricat. No hi podem entrar sense entrada i es quedem una estona fent fotos del riu i mirant les paradetes de menjar que han instal·lat pel concert. Al cap d'una estona marxem creuant per un altre port i allà veiem una gernació mirant el concert des d'allà:


Ens quedem una estona xerrant amb la gent. Ens expliquen que el cantant és, efectivament, una celebritat a Alemanya (entre el públic d'una certa edat). És en Roland Kaiser. Un cantant que per l'edat i aspecte ens recorda al ja desaparegut Sinatra. Per si us voleu fer una idea, aquí hi ha el seu gran hit Santa Maria, en un vídeo de quan era jove: 






12/08/17

Aquest matí fa molt bon dia. Esmorzem i anem a voltar per la ciutat. Entrem als jardins del palau barroc de Zwinger:


Després de molt voltar ens agafa gana i parem per dinar.... una excel·lent hamburguesa!

A la tarda, després de dinar, hem demanat hora per visitar el castell de Dresden (Residenzschloss), que allotja diferents museus, galeria d'art... És molt bonica la entrada, pati interior del castell amb els diferents museus al voltant.





Pugem a dalt de tot per admirar les vistes de Dresden:


L'Elba

L'òpera
En aquesta darrera foto veiem l'òpera, que vam visitar des de fora. Vam veure que s'organitzen visites guiades del seu interior, que és espectacular. Ens apuntem a una d'aquestes visites. La visita a l'òpera és superrecomanable. Malauradament no deixen fer fotos :-(
Acabada la visita a l'opera, els uns tornen cansats a l'autocaravana (personal juvenil) i els altres (els grans) espremerem l'últim dia a Dresden visitant un barri peculiar: la Neuestadt o ciutat nova. Curiosament la part nova és més vella que la part vella. La part històrica va ser arrasada durant els bombardeigs aliats durant la Segona Guerra Mundial i va ser completament reconstruïda. És per tant, més nova que no pas la part nova de la ciutat. Decidim anar-hi a peu, tot creuant el riu.
Resulta ser un barri curiós i "alternatiu". Ho poso entre cometes, ja que hi ha graffitis i cases ocupades, ambient alternatiu... però veient els cotxes aparcats pels carrers i el nivell de vida que veiem, sembla que tot és una mica postís. Ara, cal dir que la visita val la pena:









Ben cansats, ara ja sí, entrem a un super a comprar queviures pel viatge de demà i tornem amb el tramvia cap a l'àrea d'autocaravanes. Demà, Berlín ens espera!

Aquí acaba la primera part del viatge. Per seguir llegint la segona part, feu click aquí:









EN CONSTRUCCIÓ.

2 comentaris:

  1. Bones Enric!!

    Estic començant a tantejar destí per el 2018 i Praga surt com a gran favorita així que segueixo impacient les teves actualitzacions.
    Nosaltres vam passar per Venècia aquest estiu una setmana abans que vosaltres (Pk Tronchetto) i quina calor!!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! celebro que ens segueixis. Ben aviat acabaré de passar a net aquesta part del viatge.

      Elimina